Mostrando entradas con la etiqueta Planeta 1971. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Planeta 1971. Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de enero de 2025

José María Gironella, el catalán autor de “Los cipreses creen en Dios” (*)

(*)Estos textos originariamente fueron publicados en mis entradas "Los cipreses creen en Dios"(23.09.2015) y "Los cipreses...del libro a la realidad actual"(30.9.2022)

biografiasehistoria.wordpress.com

En  agosto del 2016 tenía pendiente de leer acerca de la biografía de José María Gironella. Seguidamente copio y pego información sacada de la web biografiasyvidas.com en relación a las características principales de sus obras:

"Autor de éxito en los años que precedieron al tardofranquismo, sus obras pretendían ser una crónica objetiva de los acontecimientos históricos de la España reciente (...) alcanzó la popularidad gracias a la trilogía Los cipreses creen en Dios (1953), Un millón de muertos (1961) y Ha estallado la paz (1966), en las que recurrió a las fórmulas narrativas tradicionales para reflejar a través de tramas cruzadas la impresión personal sobre unas realidades intensamente vividas. La primera de ellas aborda los antecedentes inmediatos de la Guerra Civil, mientras que la segunda se centra en los años de la contienda y la tercera versa sobre la época de posguerra. A pesar de su enfoque simplificador y maniqueo, estas obras tienen interés por su vocación testimonial y la capacidad del autor para entrelazar lo novelesco y lo histórico, seleccionando hábilmente tipos, rasgos y situaciones pintorescas que alcanzan la categoría de documento

http://laplumaviperina.blogspot.com/2016/03/los-cipreses-creen-en-dios.html. En este enlace he hallado esta reseña sobre el libro, cuya lectura recomiendo.

 

2 de enero de 2018: La lectura ayer de un largo artículo sobre José María Gironella por el centenario de su nacimiento, publicado en el Diario de Girona,  me hizo recordar uno de sus más famosos libros "Los cipreses creen en Dios". El artículo se titula "Josep María Gironella, l'home que volía saber"( J.M.Gironella, el hombre que quería saber), cuya lectura íntegra recomiendo, y del cual yo extraigo y reproduzco algunos de sus párrafos,  aquellos que a mi modesto entender considero más significativos en cuanto a dejar bien claro cómo el nacionalismo cerril lleva ya muchos años, desafortunadamente, trabajando sobre las conciencias de las gentes de Cataluña, con resultados muy efectivos.




"En una de las casas más antiguas de la orilla derecha del río, primer piso, vivían los Alvear. (...) colgaban sobre el río, el Oñar». Aquest és el primer paràgraf de Los cipreses creen en Dios (1953), la novel·la que va catapultar a la fama l´escriptor Josep Maria Gironella i de la qual s´han venut més de vuit milions d´exemplars a tot el món (escrita en castellà, ha estat traduïda a set idiomes). L´èxit de l´obra, a més, va provocar un inesperat interès turístic per Girona: (...)Va arribar a guanyar, entre d´altres, els tres principals guardons de la literatura en llengua castellana (i són pocs els autors que ho han fet): el premi Nadal, el 1946, per Un hombre; el Nacional de Literatura per Los cipreses creen en Dios (que també va rebre el prestigiós premi Thomas Moore als Estats Units, on va tenir un gran èxit), i el Planeta per Condenados a vivir (1971). I malgrat això, en els últims anys de la seva vida, i sobretot a partir de la seva mort, ha estat pràcticament oblidat. ( Y a pesar de ello, en los últimos años de su vida, y sobretodo a partir de su muerte, ha estado practicamente olvidado)(...) I gràcies a feines ocasionals seves i de la seva dona (traduccions, classes de castellà, tenir cura de mainada, etc.) va poder dedicar tres anys a Los cipreses creen en Dios, que va reescriure fins a cinc vegades. La novel·la, de prop de 900 pàgines, es va publicar primer en francès, i quan va aparèixer en castellà, l´any 1953, es va convertir de manera immediata en un autèntic fenomen, que va obligar l´Editorial Planeta a fer-ne successives reedicions.(se convirtió de manera inmediata en un auténtico fenómeno, que obligó a Editorial Planeta a realizar sucesivas reediciones)(...) «Era la primera vegada que s´escrivia sobre la Guerra Civil intentant parlar dels dos bàndols, i d´aquesta manera per a uns em vaig convertir en un roig i per als altres en un feixista», havia apuntat Gironella. Aquesta fama d´autor controvertit no l´abandonaria mai (ni l´abandona), i a Catalunya li va generar greus problemes amb la Generalitat, per exemple, perquè a més escrivia en castellà (cap representant de la Generalitat ni de l´Ajuntament de Girona va assistir al seu funeral a Arenys de Mar).( y en Cataluña le creó problemas graves con la Generalitat, por ejemplo, porque además escribía en castellano(ningún representante de la Generalitat ni del Ayuntamiento de Girona asistió a su funeral en Arenys de Mar)(...)Sobre la manca de reconeixement a Girona (no se li va dedicar un carrer fins al 1990, amb Joaquim Nadal d´alcalde), Gay(periodista) recorda que «arran de l´èxit de Los cipreses..., l´Ajuntament va iniciar l´expedient per concedir-li la Medalla de Plata de la ciutat. Una de les persones consultades va ser el bisbe, Josep Cartañà, que va dir que no podia opinar perquè no havia llegit l´obra. L´expedient es va tancar... i continua tancat». Anys després, quan se li va dedicar el carrer «em consta que Gironella, que havia estat dolgut, va estar molt agraït a Nadal». «Personalment sempre he intuït que no tenia més reconeixement perquè escrivia en castellà.(personalmente- dice el periodista Gay-he intuido que no tenía más reconocimiento porque escribía en castellano)(...)"


(   )  "Mi" traducción al castellano. 



Acabo de enterarme(enero del 2025) que "La historia de Cristo" de Giovanni Papini le influyó notablemente.