(*)Estos textos originariamente fueron publicados en mis entradas "Los cipreses creen en Dios"(23.09.2015) y "Los cipreses...del libro a la realidad actual"(30.9.2022) |
biografiasehistoria.wordpress.com |
En agosto del 2016
tenía pendiente de leer acerca de la biografía de José
María Gironella. Seguidamente copio y pego información sacada de la
web biografiasyvidas.com en
relación a las características principales de sus obras:
"Autor de éxito en los años
que precedieron al tardofranquismo, sus obras pretendían ser una crónica
objetiva de los acontecimientos históricos de la España reciente (...) alcanzó
la popularidad gracias a la trilogía Los cipreses creen en Dios (1953), Un
millón de muertos (1961) y Ha estallado la paz (1966),
en las que recurrió a las fórmulas narrativas tradicionales para reflejar a
través de tramas cruzadas la impresión personal sobre unas realidades
intensamente vividas. La primera de ellas aborda los antecedentes
inmediatos de la Guerra Civil, mientras que la segunda se centra en los años de
la contienda y la tercera versa sobre la época de posguerra. A pesar de su
enfoque simplificador y maniqueo,
estas obras tienen interés por su vocación testimonial y la
capacidad del autor para entrelazar lo novelesco y lo histórico, seleccionando
hábilmente tipos, rasgos y situaciones pintorescas que alcanzan la categoría de
documento
http://laplumaviperina.blogspot.com/2016/03/los-cipreses-creen-en-dios.html.
En este enlace he hallado esta reseña sobre el libro, cuya lectura recomiendo.
2 de enero de 2018: La lectura ayer de un largo artículo sobre José María Gironella por el centenario de su nacimiento,
publicado en el Diario de Girona, me hizo recordar uno de sus más famosos
libros "Los cipreses creen en Dios". El artículo
se titula "Josep María Gironella, l'home que volía saber"(
J.M.Gironella, el hombre que quería saber), cuya lectura íntegra recomiendo,
y del cual yo extraigo y reproduzco
algunos de sus párrafos, aquellos que a mi modesto entender considero más
significativos en cuanto a dejar bien claro cómo el nacionalismo cerril lleva
ya muchos años, desafortunadamente, trabajando sobre las conciencias de las
gentes de Cataluña, con resultados muy efectivos.
"En una de las casas más antiguas de la orilla
derecha del río, primer piso, vivían los Alvear. (...) colgaban sobre el río,
el Oñar». Aquest és el primer paràgraf de Los cipreses creen en Dios (1953),
la novel·la que va catapultar a la fama l´escriptor Josep Maria Gironella i de
la qual s´han venut més de vuit milions d´exemplars a tot el món
(escrita en castellà, ha estat traduïda a set idiomes). L´èxit de l´obra, a
més, va provocar un inesperat interès turístic per Girona: (...)Va
arribar a guanyar, entre d´altres, els tres principals guardons de la
literatura en llengua castellana (i són pocs els autors que ho han fet): el
premi Nadal, el 1946, per Un hombre; el Nacional de
Literatura per Los cipreses creen en Dios (que també va rebre el
prestigiós premi Thomas Moore als Estats Units, on va tenir un gran èxit), i el
Planeta per Condenados a vivir (1971). I malgrat això, en els
últims anys de la seva vida, i sobretot a partir de la seva mort, ha estat
pràcticament oblidat. ( Y a pesar de ello,
en los últimos años de su vida, y sobretodo a partir de su muerte, ha estado
practicamente olvidado)(...) I gràcies a feines ocasionals
seves i de la seva dona (traduccions, classes de castellà, tenir cura de
mainada, etc.) va poder dedicar tres anys a Los cipreses creen en Dios,
que va reescriure fins a cinc vegades. La novel·la, de prop de 900
pàgines, es va publicar primer en francès, i quan va aparèixer en
castellà, l´any 1953, es va convertir de manera immediata en un
autèntic fenomen, que va obligar l´Editorial Planeta a fer-ne successives
reedicions.(se convirtió de manera inmediata en
un auténtico fenómeno, que obligó a Editorial Planeta a realizar sucesivas
reediciones)(...) «Era la primera vegada que s´escrivia sobre la
Guerra Civil intentant parlar dels dos bàndols, i d´aquesta manera per a uns em
vaig convertir en un roig i per als altres en un feixista», havia apuntat
Gironella. Aquesta fama d´autor controvertit no l´abandonaria mai (ni
l´abandona), i a Catalunya li va generar greus problemes amb la Generalitat,
per exemple, perquè a més escrivia en castellà (cap representant de la
Generalitat ni de l´Ajuntament de Girona va assistir al seu funeral a Arenys de
Mar).( y en Cataluña le creó problemas
graves con la Generalitat, por ejemplo, porque además escribía en
castellano(ningún representante de la Generalitat ni del Ayuntamiento de Girona
asistió a su funeral en Arenys de Mar)(...)Sobre la manca de
reconeixement a Girona (no se li va dedicar un carrer fins al 1990, amb Joaquim
Nadal d´alcalde), Gay(periodista) recorda que «arran de l´èxit de Los
cipreses..., l´Ajuntament va iniciar l´expedient per concedir-li la Medalla de
Plata de la ciutat. Una de les persones consultades va ser el bisbe, Josep
Cartañà, que va dir que no podia opinar perquè no havia llegit l´obra. L´expedient
es va tancar... i continua tancat». Anys després, quan se li va dedicar el
carrer «em consta que Gironella, que havia estat dolgut, va estar molt agraït a
Nadal». «Personalment sempre he intuït que no tenia més reconeixement perquè
escrivia en castellà.(personalmente- dice
el periodista Gay-he intuido que no tenía más reconocimiento porque escribía en
castellano)(...)"
(
) "Mi" traducción al castellano.
Acabo de enterarme(enero del 2025) que "La historia de Cristo" de Giovanni Papini le influyó notablemente.